MANIFEST

Un grup de persones de la Vall de Camprodon, a les quals s’hi han sumat gent i entitats de tot el país i de la Catalunya Nord, alertades per les informacions respecte al projecte de reformulació de Vallter que podria afectar àmpliament el Circ de Morens i d’Ull de Ter i la Vall de Carlat, hem estat analitzant la situació i la proposta que hi ha sobre la taula i hem decidit mobilitzar-nos.

Actualment, el projecte està en fase de Pla Especial Urbanístic sotmès a valoració a Girona. Inclou tot un seguit d’actuacions que, vestides de sostenibilitat i renaturalització, posen el paisatge al servei d’un negoci. Durant el procés, la informació que s’ha donat no ha estat gens clara ni concreta, permetent que s’obrin tota mena d’especulacions entre la població de la Vall de Camprodon, probablement perquè és la manera amb què es pretén que ens ho acabem trobant tot dat i beneït. I volem posar negre sobre blanc.

Vallter SA és una empresa pública i finançada amb diner públic des de fa dècades. De fet, el que sempre s’ha venut com una benedicció per al territori ha hagut de rebre injeccions de capital públic des dels anys 80 del segle passat per poder mantenir-se, fins a la intervenció definitiva de la Generalitat el 2012. Actualment, l’obsolescència de les instal·lacions (manca d’inversió) i el baix rendiment econòmic (manca d’ingressos suficients) han portat l’estació a un atzucac. I per mirar de superar aquesta profunda crisi d’endeutament i quasi-fallida, l’empresa fa una fugida endavant i està plantejant alteracions del territori que van més enllà del seu espai d’actuació i del que preveu una simple concessió d’explotació amb la finalitat de dinamitzar el negoci i aconseguir majors ingressos sense tenir en compte les greus repercussions per a l’entorn natural i per al teixit social i econòmic de la Vall.

Per tant, encara que Vallter com a empresa funcioni amb criteris de mercat, és imprescindible que les actuacions que s’hi duguin a terme recullin la sensibilitat del territori a través dels processos de participació que calgui. I no només perquè l’empresa es sosté amb diner públic, sinó perquè les actuacions que planteja no queden darrere d’una porta, sinó que alteren les dinàmiques d’accés a la muntanya i poden impactar en el volum de gent accedint al medi natural, a zones fràgils i espais protegits tot degradant-los.

El Projecte
Un projecte turístic per a tot l’any a Vallter és factible sense necessitat de construir un telecabina, encara que la proposta de Pla Especial Urbanístic (PEU) digui el contrari. El Pla es fonamenta en el trasllat de les zones d’aparcament a una cota inferior per «netejar» l’entorn de Vallter. Sembla ser que sense renaturalitzar aquestes esplanades no hi ha res a fer. Però els aparcaments i l’accés no fan el què. De fet, un dels problemes de Vallter és que només el 30% dels cotxes que hi aparquen acaben pagant un forfait; o sigui, que el 70% de la gent vol pujar a la cota 2.000 per fer activitats no relacionades amb l’estació. I això, evidentment, no els genera ingressos i ocupa els aparcaments.

Per tenir una estació de muntanya que funcioni tot l’any, la proposta d’activitats ha de ser elaborada i adequada al territori, i això la farà exitosa. De fet, l’atractiu que ja suposa un entorn privilegiat i en molts sentits únic és més valuós que les possibles atraccions que s’hi construeixin, sobretot si es poden trobar en altres llocs del territori.

Fa temps que sentim a parlar de «Vallter 365», però en cinc anys no s’ha fet res en aquesta direcció; pràcticament no s’han impulsat activitats de muntanya ni de sensibilització vers l’entorn. Tampoc s’han creat aliances amb els guies i empreses del territori que podrien aportar coneixements i propostes. Només s’ha fet una aposta clara per la restauració: la gran aposta ha estat en la cafeteria La Portella i el restaurant Marmotes, no en activitats esportives o de natura. Darrerament, encara, han començat algunes activitats «noves», com ara un circuit infantil per a motos elèctriques. De ben segur, aquest no és el model més adequat per mostrar que l’empresa fa un acostament sostenible a les activitats de muntanya i ens fa témer un futur «parc d’atraccions».

Tal com es planteja en el PEU, faria la impressió que Vallter ha fet un gir vers la natura i la seva conservació, car parla de reduir pistes i desmuntar remuntadors. Però si fem la lectura amb coneixement de causa, entenem que Xemeneies es desmunta perquè amb poca innivació i molta insolació, en un context de progressiu canvi climàtic el seu manteniment és insostenible. Alhora, els remuntadors que anuncien desmuntar estan absolutament obsolets i requeririen una inversió desorbitada. Per tant, no és que apostin per l’entorn, és que les instal·lacions ja no serveixen. Això sí, el telecabina serà la salvació. Resoldrà l’accés a pistes sense remuntadors i, el més important en termes de viabilitat econòmica, implantarà un peatge per accedir a la muntanya que pagarem tant si anem a l’estació com si volem anar a fer un volt.

Actualment, ja hi ha una degradació evident del Circ de Morens, a l’entorn d’Ulldeter, per l’alta afluència d’excursionistes. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, igual que fa en altres zones amb excés de freqüentació, està intentant regular aquesta afluència amb mesures com el marcatge de camins al Coll de la Marrana i la Portella de Mentet, per exemple. També les Reserves Naturals nord-catalanes estan patint aquest excés de visites amb el deteriorament dels accessos a les valls veïnes (comptabilitzen unes 40.000 persones l’any) i el consegüent impacte sobre flora i fauna.

Amb l’eventual construcció d’un telecabina, Ferrocarrils pretén pujar 2.000 persones per hora fins a l‘estació: què faran totes aquestes persones (un potencial de 16.000 persones al dia) quan siguin a dalt? On queda la sostenibilitat que prediquen? Com protegirem espècies endèmiques i amenaçades? No seria magnífic que els nostres cims destaquessin per una proposta radicalment diferent basada en els valors naturals, la quietud i el silenci, la preservació dels espais i els hàbitats i la promoció d’un ús respectuós, acurat i mesurat de l’entorn?

Reclamem
Com a habitants de la Vall, com a persones defensores del nostre territori i dels nostres paisatges, volem fer sentir la nostra veu. La declaració de Parc Natural i les altres figures de protecció de les nostres muntanyes van ser el fruit de lluites i mobilitzacions de molta gent durant molts anys. Seguim dempeus per tornar a defensar el nostre patrimoni i la nostra manera de viure i ens constituïm en Plataforma per defensar el bressol de la cultura excursionista.

• Alhora, entenem que Vallter ha estat important en la història de la Vall i que forma part de la seva dinàmica econòmica, i pensem que és necessari intentar mantenir-la oberta com a estació de muntanya. I, per aquest motiu, reclamem:
• Que s’aturi la tramitació del Pla Especial Urbanístic i la resta de tràmits que s’hagin posat en
  marxa fins ara.
• Que l’Ajuntament de Setcases, amb el suport de les administracions que calgui, obri un
  procés participatiu en què:
• La població de la Vall i les persones interessades puguin ser informades del conjunt del
  projecte inicial.
• Que tothom pugui aportar idees que contribueixin a definir l’estació del futur.
• Que s’acordi un model pioner d’estació de muntanya que compti amb el consens del
  territori.

Juliol 2025