Plataforma de defensa del circ d’Ulldeter
QUÈ DEFENSEM ?
El bressol de l’excursionisme català
Gairebé on tot comença. El primer refugi de muntanya al vessant sud del Pirineu. Escola d’excursionisme i alpinisme per a moltes generacions.
Un espai d’activitats d’alta muntanya
On combinem tota mena d’activitats d’estiu i d’hivern. Escalades, esquiades, travesses. L’essència de l’activitat esportiva a l’alta muntanya.
Patrimoni natural d’alta muntanya
Diferents hàbitats d’un clima extrem, pineda de pi negre, prats d’alta muntanya, matollars, molleres,… Espècies endèmiques i protegides.
QUI SOM ?
Alpinistes, gent de la terra, excursionistes, ramaderes i ramaders, amants de la natura, apassionades i apassionats del silenci i de l’experiència íntima amb la muntanya. Som, en definitiva, una plataforma formada per gent diversa, de la Vall de Camprodon, del Ripollès i de tota Catalunya.
Us hi voleu afegir ? Hi cabeu tant de manera individual com col·lectiva, a partir d’entitats.
“Els últims avets s’acaben ací, el corriol puja pel serrat despullat, cobert només d’un poc d’herba. A mà esquerra les muralles del Gra de Fajol cauen sobre uns clots d’una nuesa impressionant habitats solament pels apilotaments de rocs que cauen de la muntanya; a la dreta el riu corre per sota d’una gran congesta, on s’engolfa més amunt en sortir de la darrera cascada; sobre d’aquesta, dalt d’un turó avançat, està construït el Xalet.”
JOAN COROMINAS
“No és menys interessant la vista sobre el caòtic circ de l’Ull de Ter i les valls de Morens, més hermoses que les altes afraus del Freser que són pelades d’arbres i de plantes, mentres que galegen aquelles llurs pinetars i llur vegetació selvàtica, rica i exuberant enmig del gran destrossament de rocatam.”
CÈSAR AUGUST TORRAS
“Davant de la immensitat de les vistes panoràmiques, amb el seu vast horitzó, i la majestuositat del paisatge, amb la virginal natura vista des dels pics, m’esdevenia un intens sentiment de transcendència i, amb l’absència del vent, de profunda solitud, que em sumia en el silenci de l’espai infinit que m’envoltava, o quan, immersa en la simfonia de la forta remor del vent, m’excitava l’esperit vers un sentiment de resistència i superació.”
MARIA ANTÒNIA SIMÓ